PoliticaGlobal.net

20/07: Cambotja any zero. Recuperant la memòria, reconstruïnt la identitat.

Com reconstruir un país, una identitat nacional, després d’un genocidi? No és fàcil. Però si aquest genocidi s’ha centrat en primer lloc a eliminar la totalitat d’intel·lectuals d’un país, les persones capaces de transmetre la tradició i la cultura pròpies, és una tasca gairebé impossible. Tant impossible com urgent per a construir les noves bases d’un país veritablement democràtic conscient de la pròpia identitat i no disposat a diluir-se en el marc globalitzador que ens envolta.

Entre els anys 1975 i 1979 Cambotja visqué un dels esdeveniments més terribles de la seva història. Després de cinc anys de guerra civil els Khmers Roigs, encapçalats per Pol Pot, prengueren el govern i imposaren un desplaçament massiu de la població de la ciutat al camp on va ser forçada a treballar fins a l’extenuació. Aquest règim autàrquic i d’un col.lectivisme radical es farà tristament famós per les execucions massives de la població que arriben a sumar més de dos milions de morts en tan sols tres anys i vuit mesos. Posteriorment la invasió vietnamita del país donà pas a l’inici de nous enfrontaments entre el FPPRC (Front del Partir Popular Revolucionari de Cambotja), el partit al poder, i el govern de coalició a l’exili reconegut per l’ONU i l’ASEAN. Cambotja no aconseguirà una certa estabilitat política fins el 1999.

És en aquest fràgil marc d’estabilitat relativa on sorgeix un dels interrogants més dolorosos però també més necessaris dins el procés de reconstrucció del país. Com gestionar el passat immediat, la memòria històrica? En aquest cas la idea sorgeix del conegut cineasta cambotjà Rithy Panh, seleccionat en diverses ocasions pel Festival de Cannes i conegut pel seu llargmetratge S21-The Khmer Rouge Killing Machine. Esperonat per la idea de crear un centre per explicar a les noves generacions la història del seu país, un lloc d’enllaç per als cambotjans amb la seva cultura i tradició, Rithy Panh ha posat la llavor per al Centre de Recursos Audiovisuals de Cambotja, conegut com Centre Hanuman.

El Centre Hanuman es troba actualment al centre de Phnom Penh i obrirà les seves portes al públic a finals d’aquest any. No es tracta tant d’un Arxiu com d’un centre per a la recuperació de la memòria, molt més proper al concepte de Mediateca que al d’Arxiu. Un centre obert a tots els cambotjans i que pretén organitzar tota una sèrie de cicles i activitats entorn la història i la cultura cambotjanes. Es tracta, doncs, de crear un espai gratuït, dinàmic i d’intercanvi, on el poble khmer pugui reconciliar-se amb el seu passat i recuperar el que queda d’aquelles tradicions que els van ser arrabassades pel règim.

La recuperació d’arxius audiovisuals és un procés tant necessari com urgent, ja que la majoria d’ells van ser destruïts pel Règim de Pol Pot però n’hi ha molts d’altres dispersos per l’estranger (Estats-Units, França, Austràlia...) que estan degradats i corren el risc de desaparèixer. És necessari doncs contactar amb organismes, fundacions, arxius, filmoteques... però també amb particulars que puguin tenir documents interessants per al Centre. Aquests poden ser fotografies, vídeos, pel·lícules, enregistraments de ràdio, etc. que continguin qualsevol informació relativa a la història i la cultura d’aquest país, ja siguin antics o actuals.

Després del genocidi, la majoria de persones susceptibles de transmetre les tradicions a Cambotja han desaparegut, i amb elles gran quantitat de coneixements: balls, cançons i treballs tradicionals, etc. cal recuperar el que queda i crear una nova base intel·lectual per al país. I és en aquest últim punt on també se centrarà el treball del centre, ja que està prevista la creació d’una formació específica reconeguda en audiovisuals per tal de desenvolupar una visió pròpia i crear noves produccions genuïnament cambotjanes.

El projecte ha estat creat per dues associacions: la francesa AADAC (Associació d’Ajuda al Desenvolupament Audiovisual a Cambotja), de la qual Rithy Panh n’és president, i l’ARPAA (l’Associació per la Recerca, la Producció i l’Arxiu dels documents Audiovisuals) de Cambotja. L’ARPAA ha designat l’AADAC per tal de gestionar la posada en marxa del centre i la formació de professionals cambotjans davant la comprensible manca de professionals qualificats al país. Actualment, l’equip de documentalistes està essent format per professionals de l’Institut Nacional d’Audiovisuals (INA) francés i, en el futur, es preveu una cessió progressiva de responsabilitats per part de l’AADAC cap a l’ARPAA per finalitzar el procés en una gestió total per part del govern i les institucions cambotjanes.

Actualment el projecte està constituït per un equip de voluntaris internacionals de diferents nacionalitats, així com dels documentalistes khmers que integraran el centre. També compta amb la col·laboració de nombrosos organismes (entre d’altres la UNESCO, el Ministeri d’Assumptes Exteriors Francés, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), els arxius Gaumont Pathé, etc) però està en procés de recerca d’altres col·laboradors.

Dins el marc actual, projectes com aquests constitueixen la base per a treballar sobre una nova visió de l’ajuda al desenvolupament molt més centrada en el respecte de les identitats nacionals i a la cultura pròpia. El Centre Hanuman és un projecte de reconstrucció nacional i d’afirmació democràtica sorgida de Cambotja. Una iniciativa tant necessària com, per exemple, la lluita contra el SIDA en aquest país, ja que l’accés a la memòria dels pobles, i per tant a la pròpia identitat és, actualment, una necessitat.

El Centre Hanuman està, actualment, en plena recerca tant de fons econòmics com arxivístics. Si voleu col·laborar podeu enviar un mail a noemi.sas-castilleja@hanuman.org.kh

Si voleu informació complementària de Cambotja podeu consultar:
- Chandler, David P; A History of Cambodia. Westview Press, 2000. (en anglès)
- Trannin, Sabine; Les ONG occidentales au Cambodge. La réalité derrière le mythe.
L’Harmattan, 2005. (en francès).