El tràfic de dones al sud-est asiàtic és un problema establert. Amb l’obertura progressiva de la Xina el tràfic de persones també emergeix en aquest país com una amenaça creixent, però les autoritats són reticents a admetre l’escala del problema.
A la província de Yunnan per exemple, les noies són venudes com a mullers a bordells o a les “sweat shops” de Tailàndia.
La vida als petits pobles de Yunnan, prop de la frontera amb Myanmar, és molt diferent d’altres parts de la Xina on l’economia està en ple creixement: el comerç a la frontera amb Burma ha caigut, i amb ell el turisme.
Així doncs, per als joves créixer en un d’aquests pobles significa no tenir cap oportunitat i cada any milers de joves emigren cap a ciutats xineses o creuen per Myanmar cap a Tailàndia amb l’esperança de feines ben remunerades. Alguns tenen èxit, però per a un nombre desconegut aquest pas significa un destí tràgic.
El problema del tràfic de dones es veu agreujat pel fet que ningú, ni oficials ni víctimes, vol parlar sobre el tema. Per tant es desconeix la identitat dels traficants i el nombre de víctimes ja que un cop les noies deixen el país és molt difícil per a les seves famílies esbrinar què els ha passat.
Les autoritats xineses tot just comencen a reaccionar. És en aquesta província on s’ha posat en marxa el primer programa contra el tràfic de persones. Tot i això, l’abast del problema sembla ser molt més gran que la reacció de les autoritats.
Font: BBC
http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4775913.stm
11/08: Nous reptes per a la Xina.
El tràfic de dones al sud-est asiàtic és un problema establert. Amb l’obertura progressiva de la Xina el tràfic de persones també emergeix en aquest país com una amenaça creixent, però les autoritats són reticents a admetre l’escala del problema.A la província de Yunnan per exemple, les noies són venudes com a mullers a bordells o a les “sweat shops” de Tailàndia.
La vida als petits pobles de Yunnan, prop de la frontera amb Myanmar, és molt diferent d’altres parts de la Xina on l’economia està en ple creixement: el comerç a la frontera amb Burma ha caigut, i amb ell el turisme.
Així doncs, per als joves créixer en un d’aquests pobles significa no tenir cap oportunitat i cada any milers de joves emigren cap a ciutats xineses o creuen per Myanmar cap a Tailàndia amb l’esperança de feines ben remunerades. Alguns tenen èxit, però per a un nombre desconegut aquest pas significa un destí tràgic.
El problema del tràfic de dones es veu agreujat pel fet que ningú, ni oficials ni víctimes, vol parlar sobre el tema. Per tant es desconeix la identitat dels traficants i el nombre de víctimes ja que un cop les noies deixen el país és molt difícil per a les seves famílies esbrinar què els ha passat.
Les autoritats xineses tot just comencen a reaccionar. És en aquesta província on s’ha posat en marxa el primer programa contra el tràfic de persones. Tot i això, l’abast del problema sembla ser molt més gran que la reacció de les autoritats.
Font: BBC
http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/4775913.stm